Una vil·la rural d'estil colonial anglès

Una meridiana, construïda a la façana sud-oest, i una data: 1833. El pas del temps i de les persones l'havia amagada sota capes d'estuc i pintura. Tot i així les reformes del 2025 li han permès ressorgir i tornar a evocar aquesta indissoluble unió entre temps i lloc, entre cicles solars i cicles de vida, de la qual la mateixa casa que avui acull l'Associació és símbol i testimoni.

Preexistent a la creació del poble d'Es Castell, i estratègicament a prop del castell de Sant Felip – fortificació militar de gran rellevància tant per als espanyols com per als anglesos durant la seva ocupació de l'illa – segons alguns la casa va ser construïda precisament pels anglesos per allotjar-hi alts oficials militars. De fet, no és per casualitat que la gran escalinata i el pòrtic de columnes – que adornen l'entrada de la casa i que encara avui es poden apreciar – estan orientats precisament cap al castell, en direcció gairebé oposada al que és, en canvi, el centre del poder civil i administratiu, és a dir, la ciutat de Maó.

Acabat el domini anglès, indicis històrics atribueixen la propietat de la casa al mercader Sanpol, que va fer construir "el torreón" per divisar amb antelació els seus propis vaixells quan s'acostaven al port, carregats, segons es diu, de mercaderies de contraban. Algunes històries transmeses afirmen amb certesa l'existència d'un túnel secret, excavat sota la casa, que arribava fins al petit port turístic de Cales Fonts, per transportar la mercaderia lluny de mirades indiscretes.

Conclosa l'era mercantil, la vocació de la casa es transforma radicalment. En època contemporània, la casa s'obre al públic i queda estretament associada a la socialització i a la diversió. Catalogada des de fa dècades als registres públics com a vil·la d'esbarjo, els propietaris i gestors que s'hi han anat succeint en fan un lloc de restauració, música i festa. L'etapa més icònica i nostàlgica per als menorquins que la van viure es remunta als anys 80, quan la casa, completament pintada de groc, acollia El Amarillo, un local que condensava l'energia festiva i l'esperit anticonvencional que va caracteritzar la movida espanyola del període de la transició democràtica. Entre drag queens i espectacles de burlesque, la identitat de la casa passa a ser la del lloc predilecte de la vida nocturna, bulliciosa i contraposada a l'austeritat de les dècades de la dictadura.

D'aquí en endavant, molts de nous protagonistes i molts i diversos usos, però sempre centrats en la participació col·lectiva. Diverses vegades bar, restaurant de cuines de diferents països, diversos noms. Avui la nostra vil·la és rebatejada com a La Meridiana - Casa Italia, en homenatge a aquesta meridiana "recuperada" que ens permet ubicar històricament la finca, i en al·lusió a aquest esperit que sempre l'ha caracteritzada: refugi en un petit tros de terra envoltat per la mar, sempre disposada a acollir qualsevol persona que hi arribi, impulsada pel vent.